dijous, 30 de desembre del 2010
diumenge, 26 de desembre del 2010
L'últim plat de la Montgatina
L'últim plat de la Montgatina
Després de 75 anys, Ceràmica Industrial Montgatina va tancar ahir les portes, i no tornarà a obrir mai més
El grup d'empleats que volia assumir una part rendible del negoci ho deixa córrer en no trobar inversors
Entrada a la fàbrica de la Ceràmica Industrial Montgatina, amb una pintada en contra del tancament, al fons. Foto: J.G.NAVARRO.
Notícies de ...
Avui, durant el dinar de Nadal, mirin la base dels plats que es posin a taula. En moltes llars catalanes, però també en molts restaurants d'aquí i d'alguns altres de prestigiosos d'arreu del món, és difícil no trobar el mateix segell en aquestes peces de porcellana: el de la Ceràmica Industrial Montgatina, una companyia fundada ara fa 75 anys. Primer, per fabricar productes d'aquest material per al servei de taula i també per a la indústria tèxtil i elèctrica. I després, des dels anys vuitanta del segle passat, per dissenyar i fabricar per al sector de l'hostaleria. Malauradament, la crisi econòmica no entén d'efemèrides i la virulència d'aquesta recessió també s'ha endut una firma històrica com aquesta, que ha deixat al carrer prop de 150 treballadors. De fet, ahir va ser el darrer dia de feina per a la gran majoria d'empleats, ja que uns quants –els que treballen a les primeres capçaleres de producció– ja van plegar fa uns dies i molt pocs es quedaran fins al març per gestionar la venda dels darrers productes que s'hi emmagatzemen. Tot plegat, un procés de liquidació “lent però implacable”, que coincidint amb aquestes dates tan assenyalades farà d'aquest “un Nadal per oblidar”, es lamenta el delegat sindical d'UGT a l'empresa, Jaume Sellarès.
La majoria de treballadors que hi quedaven –l'any passat un expedient de regulació ja en va afectar prop d'un centenar– hi eren des de fa més de 20 anys, molts residents a Badalona. Tots ells, “uns senyors, compromesos amb la feina des del primer dia fins a l'últim”, hi afegeix Sellarès per destacar el caràcter “dialogant i no bel·ligerant” que han mostrat en les darreres setmanes en les negociacions que han mantingut el comitè d'empresa i els administradors concursals, que es van fer càrrec d'una companyia que no ha pogut afrontar els terminis per pagar els deutes.
Malgrat aquests números crítics, un grup de 30 treballadors encara mantenia l'esperança d'evitar que l'activitat a la factoria s'aturés per sempre. La seva intenció era mantenir viva una part del negoci en la qual la firma havia apostat en els darrers anys: la consistent a fabricar productes destinats a l'alta gastronomia, assessorats per cuiners de la talla de Ferran Adrià i Juli Soler, als quals ha arribat a fer vaixelles exclusives. Una activitat que ha facturat enguany un 20% més que el 2009, fet que motivava aquests treballadors a invertir les seves indemnitzacions a crear una nova societat dedicada a aquest mercat. Necessitaven, però, anar acompanyats d'un inversor majoritari que, finalment, no han trobat. Van trucar a les portes de diversos instituts econòmics i de les administracions, confiant amb la seva intercessió, però qui hauria d'aportar els milions necessaris per acabar de tirar endavant el projecte no ha arribat. “És un negoci rendible! No ho entenem”, diu el representant sindical.
Descartat aquest pla B, a ell i la resta d'empleats que somiaven a crear aquesta societat laboral només els queda acceptar les indemnitzacions d'acomiadament, “insuficients” per als treballadors. Els donen el mínim –20 dies– per any treballat i només n'han aconseguit treure un mínim pagament. De res va servir que els treballadors es reunissin pacíficament al pati de la fàbrica mentre, en un despatx a pocs metres, es decidien aquestes compensacions. “Volíem fer veure la realitat als administradors, però va ser impossible”, conclou Sellarès.
La majoria de treballadors que hi quedaven –l'any passat un expedient de regulació ja en va afectar prop d'un centenar– hi eren des de fa més de 20 anys, molts residents a Badalona. Tots ells, “uns senyors, compromesos amb la feina des del primer dia fins a l'últim”, hi afegeix Sellarès per destacar el caràcter “dialogant i no bel·ligerant” que han mostrat en les darreres setmanes en les negociacions que han mantingut el comitè d'empresa i els administradors concursals, que es van fer càrrec d'una companyia que no ha pogut afrontar els terminis per pagar els deutes.
Malgrat aquests números crítics, un grup de 30 treballadors encara mantenia l'esperança d'evitar que l'activitat a la factoria s'aturés per sempre. La seva intenció era mantenir viva una part del negoci en la qual la firma havia apostat en els darrers anys: la consistent a fabricar productes destinats a l'alta gastronomia, assessorats per cuiners de la talla de Ferran Adrià i Juli Soler, als quals ha arribat a fer vaixelles exclusives. Una activitat que ha facturat enguany un 20% més que el 2009, fet que motivava aquests treballadors a invertir les seves indemnitzacions a crear una nova societat dedicada a aquest mercat. Necessitaven, però, anar acompanyats d'un inversor majoritari que, finalment, no han trobat. Van trucar a les portes de diversos instituts econòmics i de les administracions, confiant amb la seva intercessió, però qui hauria d'aportar els milions necessaris per acabar de tirar endavant el projecte no ha arribat. “És un negoci rendible! No ho entenem”, diu el representant sindical.
Descartat aquest pla B, a ell i la resta d'empleats que somiaven a crear aquesta societat laboral només els queda acceptar les indemnitzacions d'acomiadament, “insuficients” per als treballadors. Els donen el mínim –20 dies– per any treballat i només n'han aconseguit treure un mínim pagament. De res va servir que els treballadors es reunissin pacíficament al pati de la fàbrica mentre, en un despatx a pocs metres, es decidien aquestes compensacions. “Volíem fer veure la realitat als administradors, però va ser impossible”, conclou Sellarès.
La fàbrica de la porcellana
Aquest era el nom amb què es coneixia popularment aquesta factoria, fundada l'any 1935 a Montgat.
50
països
són, aproximadament, els que han importat productes sorgits de la Montgatina.
Publicat a
- El Punt Barcelona 25-12-2010 Pàgina 6
diumenge, 12 de desembre del 2010
L'ampliació de l'escola bressol es descarta
Montgat
L'Ajuntament preveu un descens de la natalitat a la vila montgatina
Imatge de l'estrena de l'escola bressol Els Montgatets, que té capacitat per a una seixantena d'infants. Foto: J.G.N.
El govern de Montgat (PSC, ERC i ICV-EUiA) va descartar fa uns dies l'ampliació de l'única escola bressol municipal que hi ha a la vila, la llar d'infants els Montgatets. Tot i que l'Ajuntament va estudiar aquesta mesura per doblar l'oferta actual de places –una seixantena–, la regidora d'Educació, Rosa Funtané (ERC), va adduir la manca de recursos per tirar-la endavant, tot i que tècnicament era possible construint una planta més sobre els baixos de l'actual edifici. La responsable municipal també va descartar la proposta feta pel portaveu de CiU, Pere Senserrich, que consistia a habilitar alguns espais municipals per oferir aquest servei, tenint en compte que en aquest curs prop d'uns setanta infants s'han quedat sense poder obtenir una plaça en aquest equipament. Aquesta circumstància, que Funtané “lamenta”, no sembla que preocupi gaire pel que fa al futur, ja que la regidoria d'educació preveu que en els propers anys la natalitat a la vila montgatina experimentarà un descens. Així, “aquest dèficit de places no serà un problema que hagi d'anar a més, al contrari”, va dir la responsable republicana.
Darrera actualització ( Dijous, 9 de desembre del 2010 02:00 ) Publicat a
- El Punt Barcelonès Nord 09-12-2010 Pàgina 3
dissabte, 4 de desembre del 2010
Compte enrere a Ceràmica Montgatina, que tanca per Nadal
Publicat a
- El Punt Barcelonès Nord 27-11-2010
- Compte enrere a Ceràmica Montgatina, que tanca per Nadal
L'activitat a la planta industrial es reduirà a partir de la setmana que ve per deixar de funcionar, finalment, el dia abans de Nadal
Unes 140 persones perdran la feina, tot i que alguns empleats volen assumir part del negoci
Una pintada en un mur de la fàbrica montgatina, en contra del seu tancament. Foto: J.G.N.
Notícies de ...
Ceràmica Industrial Montgatina acaba de fer aquest mes de novembre 75 anys. Ho ha fet, però, sense cap festa d'aniversari perquè, malauradament, aquesta històrica empresa montgatina no complirà ni un any més. De fet, el seu tancament ja té una data gairebé definitiva: el 24 de desembre, el mateix dia de la nit de Nadal. Aquesta és la funesta previsió que han fet membres del comitè d'empresa a aquest diari, que estimen que l'activitat a la planta d'aquesta reconeguda empresa dedicada al disseny i fabricació de peces de porcellana per al sector de l'hostaleria ja començarà a aturar-se a partir de divendres vinent.
El fet que la Seguretat Social hagi reclamat recentment 1,7 milions d'euros a l'empresa ha precipitat la clausura de la companyia, que no ha pogut fer front als terminis de pagament de deutes del concurs de creditors que va presentar fa dos anys. Amb tot, els seus 140 treballadors estan al dia de cobrament dels sous, tot i que ara les negociacions entre el comitè d'empresa i els administradors concursals que la controlen se centren a consensuar les indemnitzacions pels acomiadaments. En aquest sentit, ambdues bandes no han arribat a cap acord, i fonts sindicals demanen que es premiï l'actitud dialogant, comprensiva i no bel·ligerant dels treballadors –la majoria residents a Montgat i a Badalona–, que en aquesta crisi no han anat més enllà de fer alguna pintada a l'exterior de la fàbrica en contra del seu tancament.
El fet que la Seguretat Social hagi reclamat recentment 1,7 milions d'euros a l'empresa ha precipitat la clausura de la companyia, que no ha pogut fer front als terminis de pagament de deutes del concurs de creditors que va presentar fa dos anys. Amb tot, els seus 140 treballadors estan al dia de cobrament dels sous, tot i que ara les negociacions entre el comitè d'empresa i els administradors concursals que la controlen se centren a consensuar les indemnitzacions pels acomiadaments. En aquest sentit, ambdues bandes no han arribat a cap acord, i fonts sindicals demanen que es premiï l'actitud dialogant, comprensiva i no bel·ligerant dels treballadors –la majoria residents a Montgat i a Badalona–, que en aquesta crisi no han anat més enllà de fer alguna pintada a l'exterior de la fàbrica en contra del seu tancament.
Tot esperant un inversor
Tot i aquest panorama, un grup d'uns trenta treballadors està disposat a continuar amb una part del negoci de l'empresa, la consistent a fabricar productes destinats a l'alta gastronomia –per al cuiner Ferran Adrià, per exemple–, la facturació de la qual ha crescut enguany un 20% i té símptomes de continuar augmentant. Per fer-ho, els treballadors haurien de crear una societat anònima laboral, una espècie de cooperativa que, amb una plantilla que no superés la trentena de treballadors, aprofitaria la maquinària i les instal·lacions actuals de la fàbrica. Amb tot, aquest grup d'empleats estima que les indemnitzacions que cobraran pel seu acomiadament no seran suficients per iniciar amb solvència l'activitat d'aquesta nova empresa, per la qual cosa depenen de l'entrada d'algun inversor extern. Si això passa, els empleats analitzaran amb deteniment la capacitat d'aquest soci principal, ja que són conscients que estaran arriscant un bon grapat de diners. En aquest sentit, però, el temps corre en contra, ja que després d'haver-se assessorat legalment estimen que la decisió de tirar endavant aquest projecte no es podria demorar més enllà dels primers dies de l'any que ve.
LA XIFRA
75
anys
ha fet ara Ceràmica Industrial Montgatina, temps en què ha arribat a vendre productes en 55 països.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)